Cançons
Pals i mala vida
Mon pare m’ha casat, també la mare mia,
m’han casat amb un amor que jo no volia;
a la nit de casada, s’en va a rondar la vila.
Me’n poso a la porta per veure on iria;
vaig veure que n’entrava a casa d’una amiga,
vaig sentir que li deia: -Serás prenda querida;
te compraré zapatos, también una mantilla,
y la que tengo en casa, palos y mala vida.
Me’n torno cap a casa, molt trista i afligida.
En ribar la matinada, el sento que me crida:
-Baixa a obrir, esposa meva,
que si la ronda em veia potser m’agafaria.
-Si et gafa que t’agafi, a mi res em en faria;
on has passat la nit, ves-hi a passar el dia.
-La nit jo l’he passada a casa d’una amic.
-Si en tinc un ocellet que tot m’ho explica.
-Si tu tens ocellets, jo tinc un altra amiga.
Es tracta de la balada "Pals i mala vida", l'anàleg castellà de la qual, "Me casó mi madre", trobem estès per tota la Península i a l'Amèrica del Sud. Apareix indexada al Pan-Hispanic Ballad Project, on se'n recullen desenes de versions.
Als Països Catalans només n'hem trobat recollides versions híbrides català-castellà, com la que presentem, amb més o menys presència d'una i altra llengua. Milà i Fontanals la inclou ja al "Romancerillo catalán" (1882) amb el títol "El manchego", i a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya n'hem identificat fins a cinc variants.