Cançons
Si m'he de casar
Un noi que es vol casar
i no sap com ho ha de fer,
en té quatre per triar
i cap no li va bé.
-Si em caso amb la marxanta
sempre marxarà,
per mercats i fires
i a mi em deixarà.
Pensarà amb els altres,
no pensarà amb mi,
més val que no em casi
i em quedi fadrí.
Si em caso amb la modista,
sempre cosirà,
cosirà pels altres
i a mi em deixarà.
Si em cau un botó,
l’hauré de cosir;
val més que no em casi
i em quedi fadrí.
Si em caso amb la cuinera,
farà grans cuinars,
els farà pels altres
i a mi em deixarà
Em sentaré a taula,
res hi haurà per mi,
val més que no em casi
i em quedi fadrí.
Si em caso amb la petita,
aniré de braçet,
la gent em diran
que semblo un senyoret.
Però estarà malalta
i em farà patir;
val més que no em casi
i em quedi fadrí.
Hem trobat variants d'aquesta cançó a Mallorca o Menorca: aquí tenim un exemple d'una versió aplegada l'any 1932 dintre l'Obra del Cançoner Popular, anomenada "Si em tenc que casar".
Una variant també surt recollida amb el nom de "Casar-me voldria" dintre "El Folklore de Rupit-Pruit" (Vic, 1983) del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona.
En aquest arxiu n'apareix recollida una versió semblant a Camprodon. Tot i que està clarament emparentada amb el vals més popular sobre el Jeroni (del qual en recollim diverses versions sota el títol "Jeroni, si vols casar-te"), sembla tractar-se d'una cançó diferent.
En el llenguatge de mitjans s. XIX, un Jeroni (o Geroni) era un festejador, un home que agradava a les dones.
