Cançons
La muntanya venerada
La muntanya venerada
a mi em té robat el cor,
de nit parla amb l’estelada
i de dia amb el sol d’or.
Ella s’alça en(a)rgullida,
alta i ferma sobre el pla,
perquè té tota la vida
i la força del demà.
Quan Espanya sigui morta,
quan no hi resti ni un ser viu,
Catalunya, encara forta,
alçarà son front altiu.
És una cançó escrita al voltant de l'any 1901 amb el títol "La muntanya", fruit de la col·laboració entre el poeta i periodista barceloní Manuel Marinel·lo i Samuntà (1870-1940) i el músic Alexandre Marraco i Roca, "Mestre Marraco fill" (1866-1947). L'harmonització per a coral és de Pere Jordà i Valls (1897-1976). La darrera estrofa és un afegit que es va fer molt popular als ambients escoltes i excursionistes dels anys 60. La lletra original diu:
Quan la plana sigui morta,
quan no hi resti ni un ser viu,
la muntanya, encara forta,
alçarà son front altiu.
