Cançons
El serafí daurat
Un diumenge al dematí, a missa a Sant Francisco anava,
i a la Verge del Roser de bon cor li demanava
que en fes sortir aquell amor, aquella rosa encarnada.
Ai, com Déu ho ha volgut, pel camí la n’he trobada.
-Ai, mare, m’hi vu(i) casar, i amb la meva enamorada.
-Casa-t’hi, casa-t’hi, fill, casa-t’hi, si tant t’agrada.
Una cosa et vu(i) dir, fill. -(I)a me la podeu dir, mare.
-Que el casar no vol dir re, (con) s’és casat, moltes penes es passen.
-També me’ls espass(a)ré io, hauré de fer com fan els atres.
Joan Amades ofereix una versió similar d'aquesta balada a la revista "Excursions", núm. 51 (juliol de 1919). El 1935 la va incloure amb el títol que presentem al volum "Cançons populars novel·lesques i cavalleresques" i en feia el comentari següent:
"XXIX El serafí daurat.—És ben expressiva i plena de fort realisme. La poesia és de mèrit escàs. La tonada, ben harmoniosa, concorda amb el sentiment del text i és de condició molt superior a aquest. Ha estat recollida a Barcelona, de boca de Teresa Gelats.— Il·lustrada per Rafael Araixa". Teresa Gelats i Grinyó (1855-1937) va ser la mare de Joan Amades.
Més tard, Amades la incloure al "Cançoner" de l'editorial Selecta (1951, núm. 2213).
La melodia que canta la Lola sol associar-se a la balada "La cançó del lladre".
La Lola va tenir una botiga de comestibles a Sarrià de Ter fins que es va jubilar. Va morir l'any 1980, poc després d'aquesta gravació.
