Cançons
Els Reis se'n vénen
Els Reis se'n vénen,
els Reis se’n van,
el plat a la finestra
cada any l’hi trobaran.
El plat a la finestra,
l’escombra vora el foc,
els Reis van molt de pressa
i el(s) nens a poc a poc.
Es tracta d'una cançó d'anar a esperar els Reis que no hem trobat recollida en cap cançoner antic. N'hem trobat esmentats els dos primers versos a l'article "Meditació de Nadal, Cap d'any i Reis" d'Emili Pascual, publicat el gener de 1929 a la revista "La veu de Catalunya" (Any 39, Núm. Extra). L'autor "recorda que es cantaven" aquests versos, per la qual cosa podem dir que la cançó havia estat estesa almenys des de principis del s. XX.
Els dos primers versos també apareixen mencionats al llibre "Spain as it is", de Helen Cameron Gordon, publicat a Londres el 1931. Sembla tractar-se d'una guia sobre el folklore de diverses regions d'Espanya.
El fragment que canta la Natàlia però, prové de la composició del pedagog, músic i poeta Joan Llongueres i Badia (Barcelona, 1880 - 1953) de l'any 1921, que porta per títol "La festa dels reis" i que podem sentir en aquesta gravació de l'any 1948. Sembla ser doncs que Llongueres va adaptar la cantarella tradicional a la seva creació.
