Cançons
Joan, per què no t'alegres?
I a la nit de Sant Joan n'és una nit molt alegra,
s'alegren els cristians també els moros de moreria.
-I cum és que tu Joan (...) no t'hi alegris?
-Cum m'alegraria io; m'han casada l'amor meva,
l'han casada lluny d'aquí perquè el(s) meus ulls no la vegin.
L'han casada a Sant Martí, que per mi n'és un desterro.
I el dia que es va casar, pel meu carrer passava ella;
i ella me'n diu: -Adéu, Joan, io li'n dic: -Adéu, donzella.
I ella se'n posa a plorar, io plorava molt més que ella;
de tristor en plorava io, d'alegria en plorava ella.
Lo que a me aconsol(e) a mi, són dos prendes que en tinc d'ella:
si li'n guardo un mocador brodat amb seda vermella,
al mig n'hi ha un campanar i a cada punta una estrella.
Bon amor, adéu, adéu! I amb salut ens tornem veure!
Que ens tornéssim veure amb salut, io fadrí i tu donzella.
És una balada recollida en diversos cançoners amb títols com "Joan, per què no t'alegres?", "Amor contrariat" o "El dia de Sant Joan". La referència més antiga que n'hem trobat és dintre el volum IV de "Cansons de la Terra" (1874), de Francesc Pelagi i Briz, amb el títol "Lo matí de Sant Joan". Més tard, la publicava Manuel Milà i Fontanals dintre el "Romancerillo catalán" (1882) amb el títol "Tristeza".
En Joan va viure a Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) fins l'any 1971. Des del 1974 viu a Sant Dalmai (Vilobí d'Onyar, Selva).
