Cançons
La joia de l'Empordà
(I)a hem arribat,
i a aquell dia, i a aquell dia,
(i)a hem arribat
a aquell dia desitjat.
A la plaça gran,
les sardanes, les sardanes,
a la plaça gran,
les sardanes ballaran.
Tothom crida, tothom corre
de content, content;
la plaça de la vila
n'és plena de gent.
Lal·lalà, lal·lalà...
Pageset i pageseta decidits
se'n van cap a la plaça
i a lluir els seus rics vestits.
I ai, nenes d'aquest pla,
hermoses i galanes,
prepareu(-se'n) per ballar
la bonica sardana
que és joia d'Empordà.
Lal·lalà, lal·lalà...
Toquen el flabiolet
avenint-se (?) la sardana;
toquen el flabiolet
en comencen a fer rotllet.
Lal·lalà, lal·lalà...
Quan estan ballant,
passa un hora, passa una hora;
quan estan ballant,
passa una hora amb un instant.
Lal·lalà, lal·lalà...
També calma la sardana
tot seguit, seguit
també calma la mainada
del brogit, brogit.
I el sol bell se'n va a la posta
i el pardal fa repiu, piu,
i en busca una branqueta
per anar fer niu.
Es tracta d'una sardana d'Isidre Molas i Font, amb el títol de "La joia de l'Empordà", escrita l'any 1927. Amb el mateix títol existeix una sardana de Pep Ventura que no té res a veure amb aquesta.
En Joan va viure a Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) fins l'any 1971. Des del 1974 viu a Sant Dalmai (Vilobí d'Onyar, Selva).