Cançons
Bona nit, Sant Ferriol
Bona nit, Sant Ferriol,
ballarem si Déu ho vol,
el que toca el tamborino
n’ha perdut el flabiol.
Una noia l’ha trobat
més avall de Can Morgat,
l’ha lligat de quatre potes,
l’ha engegat a les granotes.
Es tracta d'una variant de la cançó tradicional del "Ball de Sant Ferriol", la primera referència de la qual és dintre el "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936), de Francesc Pujol i Joan Amades.
Al llibre "El Folklore de Rupit-Pruit - Cançoner" (1983) del Grup de Recerca Folklòria d'Osona apareix una versió més extesa d'aquesta variant.
Amb el vers inicial "Bona nit, Sant Ferriol" i amb les referències banyolines (Can Morgat és una casa al costat de l'estany de Banyoles i que apareix a la llegenda sobre la seva formació) no l'hem trobada recollida enlloc més.