Cançons
Quan el pare no té pa
Quan(t) el pare no té pa,
la mainada, la mainada,
quan el pare no té pa,
la mainada fa ballar.
Quan el pare no té vi,
la mainada, la mainada,
quan el pare no té vi,
la mainada fa dormir.
És una cançó de ball rodó infantil de la qual en tenim una primera referència dins "Jochs de la infancia"(1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós, amb la mateixa lletra:
Sembla, però, que la cançó és més antiga. Al "Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936), Francesc Pujol i Joan Amades parlen de l'existència d'un manuscrit del segle XVIII, segurament barceloní, per a ús d'un sonador de violí que conté una tonada amb el nom de "Villano" i que és una variant de "Quan el pare no té pa".
La cançó també està documentada en diversos manuscrits de "llibertats d'orgue" del s. XIX com a cançó popular i sota el títol de "Lo villano no té pa" (Banyoles) o "Lo para no té pa". Les "llibertats d'orgue" eren reculls de música profana i de balls populars que utilitzaven els organistes en diversos moments festius per tocar-los dintre les esglésies.
Existeix un ballet (galop de cortesia) amb el nom de "Fes-te encí, fes-te enllà" o "Fes-te encí, fes-te ençà" que inclou aquesta melodia.
La Maria explica que s'havia cantat molt.