Cançons
La senyora Xeremina
La senyora Xeremina
es trobava malament;
tenia una neboda,
l'estimava amargament.
(I)a li'n diu: -Noia,
vés cap al barri,
veure si trobes
algun notari;
diga-li que entri
aquí un moment
que (i)o desitjo
fer testament!
Déu vos guard, senyor notari.
-Déu vos guard, la Xeremina.
-Tinc un ull que s'amacluca...
Escolti bé, senyor notari
les parauletes que li'n diré:
deixo a la meva neboda
un ventall per ventar el foc,
un sitrell que no hi ha oli,
una tassa i un got.
Mitja lliureta
de terregada,
una escombreta
i una flassada
i un fregall nou
per fregar el pis
que li duri
fins el mil nou-cents sis!
Hem trobat tres versions d'aquesta cançó. Una, amb més de 20 estrofes, està recollida l'any 1919 a Ripoll amb el nom de "Donya Quitèria Xarrupa", dintre el Cançoner del Ripollès; la segona, més curta, apareix a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya aplegada a la casa de la caritat de Barcelona, l'any 1927, amb el títol de "Donya Quitèria Xaruga".
També la trobem recollida al "Cançoner de Sobremunt" (2013), a partir d'una recerca als anys 1974 i 1975, amb el nom d' "El testament de Donya Quitèria".
En aquest mateix arxiu apareix també recollida sota els títols "Donya Quitèria Xorruca" i "La vella xaruca".
La Maria viu a Anglès des dels 9 mesos d'edat.