Una noia que volava

Nom de l'informant

Lluís Bisbe

Data i lloc de naixement

1926 (Celrà)

Municipi de residència

Celrà

On, com i de qui la va aprendre

Amb els seus amics quan anaven a cantar per alguna taverna.

Enregistrament realitzat el juliol de 2015 per Barbara Van Hoestenberghe, en el marc de la recerca "Cançons populars de les Gavarres" del Consorci de les Gavarres.

Lletra

Zum-na-na, zum-na,
zum-na-na, zum,
zum-na-na, zum-na,
zum-na-na, zum.

- I un dels que tenia més bona veu deia: -

Una noia que volava
se li va parar el motor,
però a més de la desgràcia,
va (tindre) molta sort.

Va caure (amb) un camp de faves
vora Caldes de Montbui,
i una fava molt peluda
se li va posar (amb) un u(i), zum!

Zum-na-na, zum-na,
zum-na-na, zum,
zum-na-na, zum-na,
zum-na-na, zum.

Allà baix de La Floresta
s’ha posat un funicular
pels senyors de Barcelona,
que no volien caminar.

Una parella que hi pujaren
compraren el sis i el nou,
a(n) ell li tocaren els tortells
i a(n) ella li tocaren els ous.

Zum-na-na, zum-na,
zum-na-na, zum,
zum-na-na, zum-na,
zum-na-na, zum.

Observacions

Hem trobat algunes d'aquestes estrofes, amb mètrica semblant a la de les corrandes, dins un full solt de romanço de finals del s.XIX amb el títol "Vals de la Torre" on s'hi inclouen diverses estrofes de caire picant. Probablement, aquest vals recollia algunes corrandes que ja eren populars a l'època.

En aquest cançoner en recollim una altra versió a Tossa de Mar, amb el títol "Un avió que volava".

En Lluís recorda en una ocasió que, com que els volien cobrar per anar a ballar a la festa, ell i una colla d'amics no van voler pagar i van decidir anar-se'n "a fer vi". Van comprar ametlles i panses i van acabar a la taverna de Ca La Rabiosa, a la carretera vella que anava de Sarrià de Ter a Banyoles.

En arribar a la taverna, hi havia alguns homes jugant a botifarra o a la manilla. Ells van demanar una ampolla d'anís i quatre litres de moscatell i es van posar a cantar. Primer aquells homes que jugaven es van enfadar perquè cridaven fort, però, quan van veure com ho feien, van començar a llençar les cartes, a aplaudir-los i a demanar més vi per ells. Com uns "hèroes".