Cançons
La pixa-enagos
Ai, la pixa-enagos
diu que no beu vi,
a sota la bóta
n’hi té un gros tupí.
Co(n) tothom ja ho diu,
co(n) tothom ja ho sap
(...) no n’hi haurà pas cap.
Ella (con) va a missa,
a missa major,
primer mira els joves
que el senyor rector.
Co(n) tothom ja ho diu,
co(n) tothom ja ho sap,
-no sé què més…-
L'hem trobada també amb el nom de "Com tothom ja ho diu". Artur Blasco, a "A Peu pels camins del Cançoner", la recull a Vallfogona de Ripollès l'any 1983 i a Maià de Montcal l'any 1989.
També apareix recollida l'any 1990 a "El cançoner de Batet" (1991), treball de l'Institut Montsacopa d'Olot, amb el nom de "La noia Dela". En aquest mateix cançoner n'apleguem una versió de Les Planes d'Hostoles i una altra de Porqueres amb el títol de "La noia Rafela".
Al "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (primer volum del "Cançoner popular de Catalunya" (1936), de Francesc Pujol i Joan Amades, hi ha recollit el "Ball infantil de la Maria maca", de mètrica semblant, on apareix mencionada la "pixa-enagos":
La Maria maca
porta cinturon,
porta unes mitgetes
les més maques del món.
Quan serà casada
no les podrà portar.
Ai, la pixa-enagos
bola li van dar;
bola sobre bola,
bola li darem,
i a la nostra colla
mai més la voldrem.
Segons Amades i Pujol, "la cançoneta té un sentit càustic i fortament satíric, i la canten les nenes quan volen mortificar alguna de llurs companyes. Es generalitzada per tot Catalunya."