Cançons
El mariner
Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia de la Núria la va fer ella mateixa.
(...) n’hi ha una donzella,
n’hi ha una donzella,
que en brodava un mocador,
n’és per la reina,
n’és per la reina.
Quan n’ha sét a mig brodar li’n falta seda;
ja en veu venir un mariner molt lluny de terra.
-Mariner, bon mariner, en portéssiu seda?
-De quina llei la voleu, groga o vermella?
-Vermelleta la’n vull jo, n’és millor seda.
-Pugeu a dalt de la nau, triareu d’ella.
Mariner es posa a cantar cançons molt belles;
amb el cant del mariner s’hi ha adormideta.
Quan(t) ella s’hi despertà, es trob(a) lluny de terra:
-Mariner, el bon mariner, torneu-me en terra.
-Cum vos hi tornaré jo? Som(s) lluny de terra.
-De tres germanes que en som som la més bella.
L’una és casada amb un duc, l’altra és princesa,
i jo, tristeta de mi, som marinera.
-No en sou marinera, no, que en sereu reina,
reina de Portugal, també Inglaterra.
Segons Joan Amades, és una de les balades més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.
Surt recollida en molts cançoners amb el nom d' "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar" o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.
I aquí, una mica d'aprofundiment segons la Viquipèdia.
La Núria era del poble de Beget, que des del 1969 forma part del municipi de Camprodon.
