Vés al contingut

Cançons

El mariner

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
1866 (Beget)
Municipi de residència
Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia de la Núria la va fer ella mateixa.
Imatge
La porquerola
Lletra

(...) n’hi ha una donzella,
n’hi ha una donzella,
que en brodava un mocador,
n’és per la reina,
n’és per la reina.

Quan n’ha sét a mig brodar   li’n falta seda;
ja en veu venir un mariner   molt lluny de terra. 
-Mariner, bon mariner,   en portéssiu seda? 
-De quina llei la voleu,   groga o vermella? 
-Vermelleta la’n vull jo,   n’és millor seda. 
-Pugeu a dalt de la nau,   triareu d’ella. 
Mariner es posa a cantar    cançons molt belles;
amb el cant del mariner    s’hi ha adormideta. 
Quan(t) ella s’hi despertà,   es trob(a) lluny de terra:
-Mariner, el bon mariner,    torneu-me en terra. 
-Cum vos hi tornaré jo?   Som(s) lluny de terra. 
-De tres germanes que en som    som la més bella. 
L’una és casada amb un duc,    l’altra és princesa,
i jo, tristeta de mi,    som marinera. 
-No en sou marinera, no,    que en sereu reina,
reina de Portugal,   també Inglaterra

Observacions

Segons Joan Amades, és una de les balades més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.

Surt recollida en molts cançoners amb el nom d' "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar" o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.

I aquí, una mica d'aprofundiment segons la Viquipèdia.

 

Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.

Partitura
Imatge
El mariner