Cançons
El mariner
(...) n’hi ha una donzella,
n’hi ha una donzella,
que en brodava un mocador,
n’és per la reina,
n’és per la reina.
Quan n’ha sét a mig brodar li’n falta seda;
ja en veu venir un mariner molt lluny de terra.
-Mariner, bon mariner, en portéssiu seda?
-De quina llei la voleu, groga o vermella?
-Vermelleta la’n vull jo, n’és millor seda.
-Pugeu a dalt de la nau, triareu d’ella.
Mariner es posa a cantar cançons molt belles;
amb el cant del mariner s’hi ha adormideta.
Quan(t) ella s’hi despertà, es trob(a) lluny de terra:
-Mariner, el bon mariner, torneu-me en terra.
-Cum vos hi tornaré jo? Som(s) lluny de terra.
-De tres germanes que en som som la més bella.
L’una és casada amb un duc, l’altra és princesa,
i jo, tristeta de mi, som marinera.
-No en sou marinera, no, que en sereu reina,
reina de Portugal, també Inglaterra.
Segons Joan Amades, és una de les balades més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.
Surt recollida en molts cançoners amb el nom d' "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar" o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.
I aquí, una mica d'aprofundiment segons la Viquipèdia.
Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.
