Cançons
L'ull de bou
I una bella matinada m’estava jo al llit tot sol;
trec el cap a la finestra, sent(i) cantar l’ull del bou.
I en gafo l’escopeteta, vaig a matar l’ull del bou;
li’n tiro(c) escopetada, ja el tinc de penxa al sòl.
N’és tan bella bestiassa, no el puc portar jo tot sol.
Vaig a casa dels meus pares, i a buscar el parell del(s) bous,
i les cadenes de ferro per rossegar l’ull del bou.
Vàrem fer grossa festassa, vàrem sopar vint-i-nou;
la criada que teníem mai coneix (con) ne té prou.
i els convidats que teníem varen cagar en el(s) llençols.
Lai-tru-tru,
tru-la-rà, tru-la,
lai-tru-tru,
tru-la, lai-trum.
La primera referència que tenim d'aquesta balada és dintre el "Romancerillo catalán" (1882), de Manuel Milà i Fontanals, amb el títol "El pajarraco".
L'any 1916 apareix publicada per Adolf Carrera al cançoner "30 Cançons Populars Catalanes" amb el mateix títol.
Dintre l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, també l'hem trobat aplegada l'any 1926, a Sant Joan Les Fonts (Garrotxa), amb aquest mateix títol.
Segons Joan Amades, es tracta d'una cançó carnestoltesca que se solia escenificar de manera pintoresca i còmica.
Incloem també la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965.
El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA
Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.
