Cançons
Bon cagar
Un dia a l’estiu,
un home que es diu Feliu,
se’n va fer sopa de menta
per passa(r)-se el mal de ventre.
Bon cagar,
mal de ventre fas passar.
Al passar el Carrer Major,
se’n sent una gran fetor,
n’era aquella cagarada
d’aquella merda tan clara.
Bon cagar,
mal de ventre fas passar.
I ja en surt un sabater (?)
di(gu)ent: “jo li’n compraré,
si la merda n’és cagada (?)
quan la lluna n’és girada.”
Bon cagar,
mal de ventre fas passar.
Merda clara, merda espessa,
tota n’és per la mestressa,
n'és d'espessa, n'és de clara,
tota n’és per la criada.
Bon cagar,
mal de ventre fas passar.
No hem trobat recollida enlloc aquesta cançó tot i que, al "Bloc d'en Francesc Puigcarbó", hem trobat un escrit sobre el llibre humorístic "Les virtuts del cagar". Com a comentaris dels lectors, hi trobem una aportació amb una nova estrofa:
