Cançons
A casa d'un drapaire
Un dissabte, cap al vespre,
mai dirí(e)u on v(e)m anar:
a casa d’un drapaire,
que ens hi vàrem afartar.
De draps, ferros vells,
vidres trencats,
d’espardenyots
i de sabatots,
de pantalons
i de draps podrits,
en vàrem fer una salsa
que ens en vàrem llepar el(s) dits.
Tot i que la primera estrofa no l'hem sabut identificar, la resta sembla ser una cançó popular de taverna sense autoria coneguda. Els Pescadors de l'Escala van ser els primers d'enregistrar-la l'any 1976 amb el nom d' "El parracaire", dins el disc "Cants de Taverna".
Hem vist aquest fragment de cançó inclòs dintre l'anomenada "La societat d'en Nyoca" que, segons llegim en premsa, era la que cantaven els presoners dels Fets de Prats de Molló (1926), tancats a la presó de Perpinyà. Més tard, ha estat l'himne del grup d'amics "Societat d'en Nyoca" de Palafrugell, proposat per un d'ells, que l'havia après fent el servei militar a l'Àfrica.
També hem trobat una part d'aquesta cançó inserida dintre una altra a CANPOP - Cançoner Popular Valencià, recollida a la Canyada de Biar (Vall de Biar - País Valencià).
