Cançons
Non, non
Non, non,
non, non,
canta la mare
junt al bressol,
cluca els ullets, vida meva,
cluca’ls i dorm.
No feu remor, criatures,
que el nen té son,
no feu remor, criatures,
que el noi ja dorm,
que el noi ja dorm.
Es tracta d'una cançó de bressol de Nadal. La primera referència que en tenim és aquí, amb una lletra més extensa, dins la revista Garba de Sabadell (Nadal de 1920), on s'anota que es tracta d'un poema del sabadellenc Feliu Sardá Salvany (1841 - 1916) musicat l'any 1871 pel mestre Ollé (no sabem si per Antoni Oller i Biosa, o el seu fill Joaquim Oller i Fontanet).
El fet de trobar-la també recollida a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya per Palmira Jaquetti, en missió a Organyà l'any 1925, ens apropa al dubte de si es tracta d'una cançó tradicional que va ser ampliada i musicada o harmonitzada més tard, o bé si va seguir el procés contrari.