Cançons
El pañuelito
Y aquel pañ(o)lito blanco que yo te di,
b(r)odado con mi pelo, fue para ti;
lo has despreciado,
que llanto empapado lo traigo entre mí.
Y este pañ(o)lito fue compañero de dolor,
¡cuánt(o)s veces lo besé por aquel perdido amor!
Por este pañuelo perdí una ilusión,
por este pañuelo perdí el corazón,
por este pañuelo llegó un día cruel,
y un qué tú mejoraste veniendo por él (?).
Triste cantaba una vez, mi dulce bien,
cuando me aband(u)naste, no sé por qué,
que hasta el pañuelo rodó por (a)l suelo,
lo oí sobre (?).
Es tracta d'una cançó de l'any 1920, escrita per Gabino Coria Peñaloza i musicada per Juan de Dios Filiberto. Formava part del repertori que cantava Carlos Gardel.
En Jaume Quintana, de Cantallops, conjuntament amb els veïns de Palau-Saverdera Jaume Cervera "Lluc", Jaume Roig, Francisco Roig i Manel Vila, anaven a Cantallops a l'estiu a fer la verema i a l'hivern a plantar i podar les vinyes d'en Josep Molas. Aquesta gravació es va fer després d'un àpat de cloenda de la feina de l'hivern a Can Tomàs, el bar-restaurant de la plaça de Cantallops.