Cançons
El mariner
Enregistrament realitzat per la seva neboda Alícia Mercader i Trias. Enregistrament cedit per la família del cantador.
(...) voreta del mar
n'hi ha una donzella,
n'hi ha una donzella,
que bro(r)dava un mocador
per a la reina,
per a la reina.
Quan ne fou a mig brodar, li'n falta seda;
va venir un mariner de llunyes terres.
-Mariner bon mariner si (e)n porteu seda?
-Quina seda voleu vós, blanca o vermella?
-Vermelleta l’en vull (i)o, que és fina seda.
-Pugeu-ne dalt de la nau, triareu d'ella.
Quan dalt de la nau va ser, la trià verda.
Mariner es posa a cantar cançons molt belles;
i amb el cant del mariner se ha (a) dormideta.
-Mariner, bon mariner, torneu mes terres;
de tres germanes que en som, sóc la més bella.
Una és casada amb un duc, l’altra és princesa,
jo, tristeta de mi, seré marinera.
-No sereu marinera, no, que en sereu reina,
la reina de Portugal o d’Inglaterra.
Segons Joan Amades, és una de les balades més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.
Surt recollida en molts cançoners amb el nom d' "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar" o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.
I aquí, una mica d'aprofundiment segons la Viquipèdia.
L'enregistrament està tallat a l'inici.
En Josep vivia a la localitat d'El Mallol, capital històrica del municipi de La Vall d'en Bas.