Vés al contingut

Cançons

La pastoreta

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
21/10/1929 (Banyoles)
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
Era la cançó que els feia cantar el senyor Dalmau, mestre i pianista, per veure qui podia cantar i fer comèdia (representacions).
Entrevista realitzada per Albert Massip el desembre de 2017 a Banyoles.
Lletra

Què n'hi'n donarem a la pastoreta?
Què li'n donarem per anar a ballar?
Jo n'hi donaria una caputxeta
i a la muntanyeta la faria anar.

I a la muntanyeta no hi neva ni hi plou,
i a la terra plana tots els vents hi mou.
Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombrí,
flors i violes i romaní, ai sí!

Observacions

Aquesta cançó apareix recollida a la majoria de cançoners. La primera referència que en tenim és de l'any 1866, al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz i amb el nom de "La pastoreta".

També la trobem dintre "40 cançons populars catalanes" (1909) de la Biblioteca Popular de "L'Avenç" amb el mateix títol que li dona Briz.

N'hem trobat una variant dins "Les cançons de Mataró" (edició de Jaume Arnella del 2004 sobre la missió de recerca dels anys 1932-1933 per a l'Obra del Cançoner Popular, de Joan Tomàs i Esteve Albert):

Què li'n donarem a la pastoreta,
què li'n donarem per anar a ballar?
Unes sabatetes n'hi vull comprar
i a la muntanyeta la vull fer anar.

I a la muntanyeta que hi trona i e.hi plou
i a la terra plana que el vent s'hi mou.
Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombrí,
flors i violes i romaní.

Partitura
Imatge
La pastoreta