Cançons

La meva infantesa
no viu dels defectes
que porta una mare 
per tota filleta;
la llum de la vida,
vaig néixer a l'hospici,
sense una carícia,
sense una amoreta.

Voltada de nenes
con jo desgraciades,
de tot aprenien
menos d'estimar,
i un dia per pega
vingué una senyora
i amb ella, les monges,
me va(n) fer marxar.

Com que n'era petiteta,
molt alegra vaig pensar
que em faria de mareta
i fins i vaig vol(gu)er-hi anar.

El pa que em donava
de sobres guanyava,
perquè treballava 
de nit i de dia;
i aquella donota
al(s) vespres marxava,
tornava a punt d'aura
sens dir d'un venia.

I un dia vestir-me
de seda i de joies,
em va presentar-me
i en rics cavallers;
i allavores vaig comprendre
per què em protegia,
per què m'ensenyava
de fer certs papers.

Com que n'era joveneta,
no en sabia què era el pecat;
la deshonra que en portava
aquest món de vanitat.

I avui sóc la dona 
de tots estimada,
la reina del luxe,
la més ergullosa;
i (escotso) fortunes
i trenco esperances,
ja mai podré ser
ni ser carinyosa.

Si ric, ric per força,
que res me impressiona
si ploro faig veure,
jo no sé plorar.

Com que n'era petiteta
no vaig saber, mare, 
què era amor,
i ara mai en puc saber-ne
de les tendreses del cor.