Cançons

La donzella va a la font
a buscar un cantiret d'aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina.
Traral·la, laral·la, trarala, lal·là, 
traral·la, lalal·la, trarala, lal·là.

Quan era al mig del camí,
troba algú que l'esperava:
n'era el fill del moliner
que li fa mitja rialla.
Traral·la, lalal·la, trarala, lal·là, 
traral·la, lalal·la, trarala, lal·là.

Quan tornava de la font,
li botzina així(ns) sa mare:
- Molt trigaves a tornar.
- És la font que a penes raja.
Traral·la, lalal·la, trarala, lal·là, 
traral·la, lalal·la, trarala, lal·là.

- Molt escabellada vas!
- És el vent que m'ha escabellada!
- I molt enfarinada véns!
- És la pols que aixeca l'aire.
Traral·la, lalal·la, trarala, lal·là, 
traral·la, lalal·la, trarala, lal·là.

- (I)o no veig que faci vent
ni que aixequi pols tan b(l)anca!
- Aquí dalt pot ser que no...
però allà baix fa un a(l)tre oratge.
Laral·la, laral·la, trarala, lal·là, 
traral·la, lalal·la, trarala, lal·là.