Cançons
Mare, fes-me les trenes
Mare, fes-me les trenes,
mare, fes-me les bé;
que dissabte jo tindré carta
i el diumenge em casaré.
Ai, nena si et vols casar
no et casis a La Ribera
que et faran menjar bajoques
i flors de carbassera.
Són dues corrandes la primera de les quals la recull Artur Blasco dintre el volum I d' "A peu pels camins del cançoner", a les valls d'Àneu. Joan Amades l'aplega al seu Cançoner com a corranda relacionada amb el ball de La Bolangera. També l'hem trobada com una de les cançons populars que es cantaven i ballaven durant les "xarandaques", el moment últim del ball de carnestoltes de Palafrugell. Una d'aquestes xarandaques era l'anomenada "Tòca-la, córrer", "Toca la corra" o "Toquen a córrer", que també se celebra actualment en diversos pobles costaners com Tossa de Mar, Lloret o Blanes.
Sembla que també a la Bisbal el "Toca la corra" havia estat un ball conegut.
Pel que fa a la segona, recitada, apareix aplegada per primer cop l'any 1929 dintre el "Butlletí de dialectologia Catalana" en un article anomenat "Tríptic: La naixença, les esposalles i la mort", d'Antoni Griera:
