Cançons
La Sileta
Al carrer de l’hospital, tres portes n'hi ha a mà dreta,
si n'hi ha un estudiant que en festeja la Sileta.
No l'ha poguda haver, ni amb diners ni amb parauletes,
i n'ha fet el pensament de vestir-se de mongeta.
A les dotze de la nit (i)a li truca a la porteta:
-Sileta, baixa'm a obrir, sóc una pobra mongeta.
-Quina mongeta sou vós, que veniu estes horetes?
-Del convent de Santa Ignès, que n'ha anat avorrideta.
Quan arribaren a dalt trobaren taula paradeta,
del bon pa i del bon vi, de la bona viandeta.
Quan ne són a mig sopar, mongeta es posa tristeta:
-De què esteu tristeta, vós? -Perquè hauré de dormir soleta.
-No dormireu soleta, no, dormireu amb la Sileta.
Quan ne són mig despullar li vei(gu)é calceta negra.
-Quina mongeta sou vós, que en porteu calceta negra?
-Ai, no en feu cabal d’això, és l'estil de nostra terra.
Quan ne són a dins al llit (i)a n'hi parla d'amoretes.
-Quina mongeta sou vós, que en dieu estes cosetes?
-No sóc cap mongeta, no, sóc l'estudiant de lletres.
Alcen demà al dematí, Sileta crida a mareta:
-Prepareu el bressolet que me n'han emprenyadeta.
Al seu cançoner, Joan Amades explica que hi ha diverses variants melòdiques de la balada però poques versions de la lletra. Argumenta que la cançó podria estar basada en un personatge real, la Sileta, que va viure a la Barcelona del s. XVIII. La melodia s'assembla a la de la "Cançó del lladre".
La primera referència que en tenim és aquí, al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz
de l'any 1871. Més tard n'apareix un fragment molt breu que recopila Milà i Fontanals dintre el "Romancerillo catalán" (1882).
Més tard, l'any 1903, Joaquim Pecanins recollia al Lluçanès una versió de la cançó que va incloure al recull de cançons populars premiades a la segona Festa de la Música Catalana organitzada per l'Orfeó Català, l'any 1905.
També apareix dintre l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (a Maià de Montcal – Garrotxa –, l'any1926) o inclosa dintre el Cançoner de Pineda
(1931) de Sara Llorens de Serra.