Cançons

Al carrer de l’hospital,   tres portes n'hi ha a mà dreta,
si n'hi ha un estudiant   que en festeja la Sileta.
No l'ha poguda haver,   ni amb diners ni amb parauletes,
i n'ha fet el pensament   de vestir-se de mongeta.
A les dotze de la nit   (i)a li truca a la porteta:
-Sileta, baixa'm a obrir,   sóc una pobra mongeta.
-Quina mongeta sou vós,   que veniu estes horetes?
-Del convent de Santa Ignès,   que n'ha anat avorrideta.
Quan arribaren a dalt   trobaren taula paradeta,
del bon pa i del bon vi,   de la bona viandeta.
Quan ne són a mig sopar,   mongeta es posa tristeta:
-De què esteu tristeta, vós?   -Perquè hauré de dormir soleta.
-No dormireu soleta, no,   dormireu amb la Sileta.
Quan ne són mig despullar   li vei(gu)é calceta negra.
-Quina mongeta sou vós,   que en porteu calceta negra?
-Ai, no en feu cabal d’això,   és l'estil de nostra terra.
Quan ne són a dins al llit   (i)a n'hi parla d'amoretes.
-Quina mongeta sou vós,   que en dieu estes cosetes?
-No sóc cap mongeta, no,   sóc l'estudiant de lletres.
Alcen demà al dematí,   Sileta crida a mareta:
-Prepareu el bressolet   que me n'han emprenyadeta.