Vés al contingut

Cançons

Jo sé una cançó

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
23/04/1927 (Sarrià de Ter)
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
Es cantava a casa. La va aprendre de la seva tia Francisqueta que, juntament amb el seu marit, vivia a la mateixa llar.

Entrevista i fotografia realitzades per Alda Rodríguez, el març de 2015. Informació facilitada per la família Rodríguez-Comas. 

 

 
 
Imatge
El serafí daurat
Lletra

Io sé una cançó 
de fil i cotó, 
campanes de plata 
i barret de senyor.

Senyora Isabel, 
de cal Coronel: 
io em vull casar amb vós, 
farem botifarres 
del ventre del gos.

Observacions

Hem trobat aquests primers versos al cançoner de Joan Amades ("jo sé una cançó / de mel i mató") i en alguns reculls del País Valencià.

La referència més antiga que en coneixem apareix dintre "Ethologia de Blanes", un llibre sobre el folklore d'aquesta població escrit l'any 1886 per Josep Cortils i Vieta (1839-1898):

Jo sé una cansó
De mel y mató.
Dú calsas de panyo,
Barret de senyó',
Las calsas li cáuhen,
Se li solta l' molí,
¡Zinch, zinch, las figas á quatre!
¡Zinch, zinch, las pansas á cinch!

Trobem les mateixes dues estrofes que presentem gairebé idèntiques al núm. 21 del "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya" (1896), recollides a Talarn (Pallars Jussà):
 
Jo'n sé una cançó 
de fil y cotó, 
campanes de plata, 
barret de senyó. 
Senyor Comandant, 
casemnos tots dos: 
farem butifarres 
dels tripes d'un goç.
 
 
Segons la Montserrat, aquestes lletres i tonades les cantaven les mares i les iaies a qualsevol hora del dia, en qualsevol de les moltes estones en què convivien a les llars persones de diverses generacions. Unes acompanyaven les tasques habituals de cuinar, rentar la roba o conrear l’hort, tan típics de les poblacions banyades per rius com Sarrià de Ter. Sovint es cantaven als vespres, havent sopat, abans d’anar a dormir, en moments d’oci i de jocs. Aquestes són algunes de les que va aprendre i cantar, en aquest entorn, Montserrat Molar i Casassa.