Jo sé una cançó

Nom de l'informant

Montserrat Molar i Casassa

Data i lloc de naixement

23/04/1927 (Sarrià de Ter)

Municipi de residència

Sarrià de Ter

On, com i de qui la va aprendre

Es cantava a casa. La va aprendre de la seva tia Francisqueta que, juntament amb el seu marit, vivia a la mateixa llar.

Entrevista i fotografia realitzades per Alda Rodríguez, el març de 2015. Informació facilitada per la família Rodríguez-Comas.

Lletra

Io sé una cançó
de fil i cotó,
campanes de plata
i barret de senyor.

Senyora Isabel,
de cal Coronel:
io em vull casar amb vós,
farem botifarres
del ventre del gos.

Observacions

Hem trobat aquests primers versos al cançoner de Joan Amades ("jo sé una cançó / de mel i mató") i en alguns reculls del País Valencià.

La referència més antiga que en coneixem apareix dintre "Ethologia de Blanes", un llibre sobre el folklore d'aquesta població escrit l'any 1886 per Josep Cortils i Vieta (1839-1898):

Jo sé una cansó
De mel y mató.
Dú calsas de panyo,
Barret de senyó',
Las calsas li cáuhen,
Se li solta l' molí,
¡Zinch, zinch, las figas á quatre!
¡Zinch, zinch, las pansas á cinch!

Trobem les mateixes dues estrofes que presentem gairebé idèntiques al núm. 21 del "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya" (1896), recollides a Talarn (Pallars Jussà):

Jo'n sé una cançó

de fil y cotó,

campanes de plata,

barret de senyó.

Senyor Comandant,

casemnos tots dos:

farem butifarres

dels tripes d'un goç.

Segons la Montserrat, aquestes lletres i tonades les cantaven les mares i les iaies a qualsevol hora del dia, en qualsevol de les moltes estones en què convivien a les llars persones de diverses generacions. Unes acompanyaven les tasques habituals de cuinar, rentar la roba o conrear l’hort, tan típics de les poblacions banyades per rius com Sarrià de Ter. Sovint es cantaven als vespres, havent sopat, abans d’anar a dormir, en moments d’oci i de jocs. Aquestes són algunes de les que va aprendre i cantar, en aquest entorn, Montserrat Molar i Casassa.