Vés al contingut

Cançons

Tornar enrere

Nyigo, nyigo, nyigo

Nom de l'informant
Montserrat Molar i Casassa
Data i lloc de naixement
23/04/1927 (Sarrià de Ter)
Municipi de residència
Sarrià de Ter
On, com i de qui la va aprendre
Es cantava a casa, on convivien amb els seus oncles, un matrimoni gran i sense fills.

Entrevista i fotografia realitzades per Alda Rodríguez, el març de 2015. Informació facilitada per la família Rodríguez-Comas. 

 

 
 
El serafí daurat

Lletra

Nyigo, nyigo, nyigo, 
calces de paper,
totes les nenes maques 
van pel meu carrer. 


 

 
Observacions

La Montserrat recorda que també es cantava canviant la segona part de la lletra:

Nyigo, nyigo, nyigo, 
calces de paper,
totes les musiques 
van pel meu carrer.

Joan Amades la recull sense indicar-ne l'origen i com a cançó d'infants "per quan se sent tocar una música".

Hem trobat la primera referència d'aquesta cançó dintre "Jochs de la infancia" (1874), de Francesc de Sales Maspons i Labrós:

 
 


 

Al diari "El Catllar" de Ripoll del 22 d'octubre de l'any 1921 hem trobat una versió del text més semblant a la que presentem:
 
nyigo nyigo nyigo

 

També l'any 1924 apareix recollida al "Diccionari Aguiló", volum recopilatori dels materials lexicogràfics aplegats per Marià Aguiló i Fuster (1825-1897) al s. XIX. Aguiló ja la classificava com a cançó infantil popular.

N'hem trobat una altra referència, més tardana, al Fons de Música Tradicional del CSIC, recollida com a "Calces de paper" a Ripoll l'any 1946. També apareix recollida al cançoner "Música Tradicional Catalana I - Infants" (1981) de Josep Crivillé (1947-2012).

 

Segons la Montserrat, aquestes lletres i tonades les cantaven les mares i les iaies a qualsevol hora del dia, en qualsevol de les moltes estones en què convivien a les llars persones de diverses generacions. Unes acompanyaven les tasques habituals de cuinar, rentar la roba o conrear l’hort, tan típics de les poblacions banyades per rius com Sarrià de Ter. Sovint es cantaven als vespres, havent sopat, abans d’anar a dormir, en moments d’oci i de jocs. Aquestes són algunes de les que va aprendre i cantar, en aquest entorn, Montserrat Molar i Casassa.