Cançons
Catalans, un pam de flors
Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
1924
(Peralada)
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
---
Entrevista realitzada per Anna Vila i Font, el juliol de 2014. Fotografia i informació biogràfica facilitada per ella mateixa.
Imatge
Lletra
El meu pare de petita
sempre en deia dolça pàtria,
de regió n'és Catalunya
però de pàtria n'és Espanya.
I el món en digueren
que tots som germans
i els fills de ma terra
com fills catalans.
També ho considero
i ho dic de tot cor:
que els fills de ma terra
són abans que tot.
Catalans! Un pam de flors,
coronem nostra senyera;
que de les regions d'Espanya
sigui sempre la primera.
Observacions
No hem sabut trobar aquesta cançó recollida enlloc més.
La Maria ha viscut sempre a Peralada i diu que si encara recorda les cançons és perquè les ha anat cantant als fills, néts i ara a la besnéta. La Lola es va casar i va anar a viure a Barcelona, on encara resideix a casa d'un dels fills.
Expliquen que el seu pare sempre xiulava cançons i que només va deixar de xiular el temps que elles van estar malaltes del tifus. Van estar molt malaltes, sobretot la Maria, que explica que fins i tot, un dia que tocaven a morts, la gent del poble es pensava que tocaven per ella ja que després del tifus va enllaçar amb pulmonia.
A casa les germanes Cros es cantava a totes hores. A l'hivern a la vora del foc, a la cuina i a l'estiu paraven la fresca al carrer i sempre hi havia algú que hi posava tonada. La Lola explica que treballant al camp els tres germans feien "guerra de cançons" es posaven a cantar, cadascú la seva cançó per tocar els nassos al pare. La Maria va treballar a les caves de Peralada i allí, les noies, sobretot en torns de nit, passaven les hores cantant.
Expliquen que el seu pare sempre xiulava cançons i que només va deixar de xiular el temps que elles van estar malaltes del tifus. Van estar molt malaltes, sobretot la Maria, que explica que fins i tot, un dia que tocaven a morts, la gent del poble es pensava que tocaven per ella ja que després del tifus va enllaçar amb pulmonia.
A casa les germanes Cros es cantava a totes hores. A l'hivern a la vora del foc, a la cuina i a l'estiu paraven la fresca al carrer i sempre hi havia algú que hi posava tonada. La Lola explica que treballant al camp els tres germans feien "guerra de cançons" es posaven a cantar, cadascú la seva cançó per tocar els nassos al pare. La Maria va treballar a les caves de Peralada i allí, les noies, sobretot en torns de nit, passaven les hores cantant.