Cançons
La Pepa
A la torre xica, a la torre gran,
si n’hi ha una nena que l’estimen tant,
de tant que l’estimen, ja la’n casaran.
-Què hi fas aquí, Pepa? Què hi fas aquí dalt?
-Rento(c) les fandilles, també el davantal.
Mentres l'en rentava, passà el seu galant:
-Què hi fas aquí, Pepa? Què hi fas aquí dalt?
-Rento(c) les fandilles, també el davantal,
per anar bonica el dia de Nadal.
Flor d’un lliri, lliri, flor d’un lliri blanc,
flor de les estrelles quan ho sab(e)ran,
perderan la nena i no la trobaran.
Es tracta d'un fragment de la balada anomenada també "La torre xica", "La Pepa galant" o "La Bepa" i de la qual se'n coneixen diverses versions. La referència més antiga està recollida per Milà i Fontanals amb el nom títol "El rapto" dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes
" (1853). També la trobem recollida aquí, al volum I de "Cansons de la terra" (1866) de Francesc Pelagi Briz. Briz anota que n'ha suprimit algun vers "en rahó de ser massa aixarit".
Mn. Jacint Verdaguer va escriure posteriorment la "Cançó del rossinyol" a partir d'aquesta tonada. Aquesta cançó es va fer molt popular, de manera que s'ha acabat barrejant amb l'original.
La Maria va cantar fragments diferents de la cançó en dos moments diferents. Aquí els hem agrupat de manera que formin una versió més completa de la cançó. La partitura correspon a la melodia del primer vídeo.
