Cançons
El pobre alegre
Enregistrament realitzat per la seva néta, Neus Santamaria, l'abril de 2014.
Sóc pobre i no envejoc
la vida del ric
perquè me la passo
molt més divertit.
El matí em 'xeco,
i me'n vaig a la font,
me rento la cara
i em marxa la son.
I el ric no ho pot fer així,
perquè no és llevat;
jo salto i jo ballo
i amb més llibertat.
Aquesta cançó la trobem de forma extesa sobretot com a cançó de Nadal, amb la tornada més habitual "jo canto i m'alegro / quan Jesús és nat". La primera notícia que en tenim és de l'any 1887: n'apareixia una versió recollida per Joan Segura al llibre "Miscelánea Folk-lórica" (amb la tornada religiosa).
Però l'any 1913 al Cançoner del Calic" (1913), de Mn. Joan Serra i Vilaró ja apareixia amb una tornada diferent: "jo canto i m'alegro / i visc ben xalat".
L'any 1917 n'apareix publicat un fragment al número 810 del periòdic Gent Nova, de Badalona, recollida en una excursió a Montgrony (Gombrèn, Ripollès). La tornada en aquest cas és: "jo canto i m'alegro / i estic molt trempat".
N'hem trobat un altre exemple al Cançoner del Ripollès, recollida a Les Llosses -sembla que als anys 20- que diu "jo canto i m'alegro / i en visc molt trempat". Al costat, també l'acompanya una versió amb la tornada religiosa.