Cançons
Jeroni, si vols casar-te
Jeroni, si (e)t vols casar-te
pensa bé el que vas a fer;
encarrega't de la dona,
que jo em quedaré solter.
La primera nit de nuvis
jo em pensava que era un cel,
va durar set o vuit dies
aquella lluna de mel.
En Jeroni arriba al vespre
ben cansat de treballar;
trob(a) la dona que en gemega,
tot seguit torna't a alçar.
Fes-li aiga de camamilla,
fes-li fregues als malucs;
que això no és morir ni viure,
bé et poguessis reventar!
Quan veieu venir una noia
ben feta de tot arreu,
li'n feu venir pessigolles
a la punteta del peu.
Jeroni, si (e)t vols casar-te
pensa bé el que vas a fer;
encarrega't de la dona,
que jo em quedaré solter,
encarrega't de la dona,
que jo em quedaré solter.
Aquesta cançó també està recollida amb el nom de "Jeroni, si et vos casar-te" (1995) a D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura, de Josep Garcia i el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa. En aquest mateix arxiu se'n poden consultar diverses versions.
També la recull Artur Blasco, dintre "A Peu pels camins dels Cançoner - Cançons de l'Alt Urgell", a La Parròquia d'Hortó (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell), l'any 1983.
En el llenguatge de mitjans s. XIX, un Jeroni (o Geroni) era una festejador, un home que agradava a les dones.
