Cançons
Un fadrinet i una minyoneta
Ara s'ha dictat
una cançoneta
de un fadrinet
i una minyoneta,
deu anys es tractaren
i es varen casar,
les seves passades
jo us vu(i) explicar.
Ell es diu Josep,
ella es diu Maria,
són de Sant Martí,
terra divertida.
Ell és fill d'un sastre
i en fa de sabater;
la minyona és filla
d'un mestre barber.
-Jo m'hi vaig casar
i amb molta alegria;
ara, si pogués,
me'n descasaria.
Tres-centes lliures
n'hi daren de dot,
i al cap dels sis mesos
s'ho hagué gastat tot.
No sap de cuinar
ni de fer escudella;
un dia va fer
caragols en ceba,
també cols i bledes
(a)hi va barrejar,
perquè vaig renyar-la
me'n va taconar.
Caseu-(se), fadrins,
amb una pagesa,
no us enganyi el dot
ni la boniquesa;
feu que sigui bona
per a treballar,
que la boniquesa
no us donarà pa.
Apareix recollida al Cançoner Popular (1901) d'Aureli Capmany
amb el títol de "Concell" i ens explica que es troba impresa en fulls solts de literatura de canya i fil (romanços de cego). Sembla que n'hi ha referències d'abans de 1867.
També està recollida a la "Segona serie de Cançons Populars Catalanes" (L'Avenç), de l'any 1909, amb el títol "La del pagès".
Joan Amades l'aplega amb el mateix nom que Aureli Capmany i amb una versió de l'any 1918 de Gelida.
L'hem trobada al Cançoner del Ripollès, recollida a Ripoll l'any 1919 i a Les Llosses l'any 1920, amb el títol de "Caseu's-hi, fadrins" i "Caseu-'se, minyons". Són versions una mica més llargues que la que presentem aquí.
Més tard, l'any 1931, Sara Llorens la recollia al Cançoner de Pineda, com a cançó satírica, amb el nom de "No us enganyi la boniquesa".
