Vés al contingut

Cançons

El ball de la civada

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
De jove al poble de Bonmatí.
Entrevista realitzada pel seu fill Àngel Daban, el març de 1979. La gravació l'ha facilitada ell mateix.

Imatge
Les nenes maques de Bonmatí
Lletra

El ball de la civada
jo us el cantaré,
el ball de la civada
jo us el cantaré.

El pare quan (...)
feia així, feia aixís,
donant-se un cop al pit
i se n'anava aixís.

Treballant, treballant,
que la civada, que la civada,
treballant, treballant,
que la civada guanyaran.


 

Observacions

Tot i trobar-ne referències a Occitània que podrien esclarir l'origen de la cançó, la primera recopilació d'aquesta cançó-dansa en català la trobem amb el títol d' "El labrador" aplegada per Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853).

També està inclosa dintre "Jochs de la infancia"(1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós anomenada com la cançó del pagès:



Més tard, també la recull amb una versió igual de curta Pierre Vidal, al volum tercer del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1887).

Sara Llorens la recopila a "El cançoner de Pineda" de l'any 1931, explicant-ne la coreografia. També remarca que, abans de 1860, la ballaven només els homes al carrer, que després caigué en desús i passà al domini de les criatures.

Apareix també al “Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors” (1936) de Francesc Pujol i Joan Amades i, ja a l'any 1952, al Costumari Català de Joan Amades, on se'n recull la coreografia, la partitura i el text de la versió més coneguda, aplegada a "(...) la Vall d'Olot, la Garrotxa, Vall d'Hostoles, Empordà, Girona i Guilleries”.

L’any 1968, Joan Manuel Serrat inclouria la cançó al disc “Cançons tradicionals”.