Vés al contingut

Cançons

Fes-te encí, fes-te ençà

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
De jove al poble de Bonmatí.
Entrevista realitzada pel seu fill Àngel Daban, el març de 1979. La gravació l'ha facilitada ell mateix.

Imatge
Les nenes maques de Bonmatí
Lletra

Fes-te encí, fes-te ençà,
que em fas nosa, que em fas nosa;
fes-te encí, fes-te ençà,
que em fas nosa per ballar.

Quan el pare no té pa
la cana(i)a, la cana(i)a;
quan el pare no té pa
la canalla fa ballar. 

Observacions

Es tracta d'una cançó coneguda també com a ballet (galop de cortesia) que trobem també amb el nom de "Fes-te encí, fes-te enllà". Tot i que no ho hem pogut comprovar, sembla que com a mínim la primera cantarella la trobem recollida per Vicenç Bosch l'any 1906 dintre "Balls antics del Pallars"; és així com ho expliquen Francesc Pujol i Joan Amades al "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936).

Amb aquesta forma que presentem, també la recull Josep Crivillé al cançoner "Música Tradicional Catalana I - Infants" (1981).

La segona cantarella és una cançó de ball rodó infantil de la qual en tenim una primera referència dins "Jochs de la infancia"(1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós, amb la mateixa lletra:



Sembla però que la cançó és més antiga: Francesc Pujol i Joan Amades recullen al "Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936) escriuen de l'existència d'un manuscrit del segle XVIII, segurament barceloní, per a ús d'un sonador de violí que conté una tonada amb el nom de "Villano" i que és una variant de "Quan el pare no té pa". 

També està documentada en diversos manuscrits de "llibertats d'orgue" del s. XIX com a cançó popular i sota el títol de "Lo villano no té pa" (Banyoles) o "Lo para no té pa". Les "llibertats d'orgue" eren reculls de música profana i de balls populars que utilitzaven els organistes en diversos moments festius per tocar-los dintre les esglésies.