Cançons
A la plaça de la vila
A la plaça de la vila
està plena de gent.
Pageset i pageseta, d(i)cidits,
se'n van a la plaça
i a lluir el ric vestit.
T'estimo(c) dolç amor,
com la papalloneta
que busca perfums de olor,
i a l'hermosa roseta
nascuda al mig del bosc.
Tralaralà, lalà,
tralalà, lala.
(I)a en toquen el tamborino,
no cal estar distret,
que el peu i la barretina
fan el saltironet.
Passen dies, passen mesos,
també pass(a) un any,
la pagesa en els seus braços
té un infant;
(i)a no balla la sardana com llavors
i a dintre ses entranyes canta una cançó.
Lalalà, lalalà...
T'estimo(c) dolç amor,
com la papalloneta
que busca perfums d(e) olor,
i a l'hermosa floreta
nascuda al mig del bosc.
Tralaralà, lalà
tralalà, lala.
Sembla ser que es tracta d'una sardana d'Isidre Molas i Font, amb el títol de "La joia de l'Empordà", composada l'any 1927 (aquí tenim la lletra). Amb el mateix títol però, també tenim una altra sardana de Pep Ventura.