Cançons
En un taller de modistes (Balancé)
En un taller de modistes
va passar un cas tot xocant;
van posar-se totes tristes
trobant-se a faltar el fil blanc.
La mestressa furiosa,
pitjor qu(e) un guàrdia civil,
les va fer registrar totes,
cap d'elles tenia un fil.
Oh, balancé, balancé,
oh, balance jo de l'olla;
menos jo que en vu(i) ser,
que en vu(i) ser de la cassola.
En un piset de la Torre,
dos promesos van anar
cap allà a les deu del vespre
per arreglar-ne un sopar.
Mentres feien la picada,
perquè ningú es despe(r)tés,
ell li'n diu no en piquis massa
que a baix ahi ha els masovers.
Oh, balancé, balancé,
oh, balance jo de l'olla;
menos jo que en vu(i) ser,
que en vu(i) ser de la cassola.
És una curiosa barreja entre quatre estrofes d'un romanç del s. XIX anomenat "Vals de la Torre", amb una mètrica semblant a les corrandes, i una tornada lliure basada en el cuplet "El Balancé" de Ernesto Tecglen i Ricardo Yust, estrenat a Madrid al voltant de l'any 1913 per Aurora Purificación Mañanos Jauffret "La Goya" (no confondre amb la barcelonina Pepita Ramos "Goyita"). Sara Montiel va repopularitzar "El Balancé" a la pel·lícula "El último cuplé" (1957).
També hem trobat aquesta cançó recollida l'any 1982 al Tarragonès, dins el llibre "Les cançons de Taverna a Torredembarra" (2014) de Gabriel Comes i Nolla.