Cançons
La Revolta dels Segadors
Ai, hermosa Catalunya, qui t'ha vist tan rica i plena!
Mes ho sap un Déu del cel, declarada ens té la guerra;
cremaren una capella, que Santa Coloma es deia.
Cremaren un capellà, mentres que la missa deia,
ho cremaren tot plegat, calze, casulla i patena.
S'uneixen els catalans, ara és hora que en fem feina!
I amb capes de segadors, si se'n van a Barcelona.
I en mataren el Virrei, la porta de una galera.
Li explicaren lo que havien fet i els hi en som dat llibertat,
(…) i molt més se'n poden pendre.
Bon cop de fauç,
bon cop de fauç,
defensors de la terra!
Bon cop de fauç!
Es tracta d'un fragment de la balada antiga "La Revolta dels Segadors", en la versió repopularitzada per Francesc Alió l'any 1892 a través de la composició "Els segadors". Alió va unir la lletra de la balada en qüestió (cançó dictada o encarregada per difondre les malvestats de les tropes castellanes, l'any 1640) amb la música d'una de les versions d'una balada eròtica amb títol "Els tres segadors" o "Els tres garberets", melodia molt semblant a "Muntanyes del Canigó" (segurament, la cançó del 1640 ja devia cantar-se amb aquesta melodia).
La lletra de la tornada "Bon cop de falç, / defensors de la terra" va ser una aportació d'Ernest Moliné i Brasés.
Cinc anys més tard, el 1897, Emili Guanyavents en fa una versió curta modificant-ne molt la lletra i Enric Morera en crea l'harmonització per a cor d'homes. "Els segadors" s'inicia com a himne nacional de Catalunya.
Per més informació: "Els segadors. De cançó eròtica a himne nacional" de Jaume Ayats.
En Jaume Planas residia a Sant Miquel de Pineda (Sant Feliu de Pallerols).
