Cançons

Noia, surt al finestró
que la guitarreta 
porta afinadeta
del teu aimador.

I escolta'm per Déu,
m'has de dir si (e)m vo(l)s,
no et sàpiga greu 
(que sentir com n'he) ?
de deixa-me'n so(l).

Ai, pena del meu cor
no en siguis tan sorda,
que de rascar tan fort
me se n'ha petat una corda.

I espera't un instant
que te l'hi mudaré;
mentre més ben mudar,
m'està contemplant
el goig que en faré.