Cançons
El miracle del blat
MATERIAL CEDIT PER:
Maria tallà i cosia per a son fillet amat;
un dia mentres cosia en sent una tempestat.
I en surt en a la finestra: -Veïnes, això què ha estat?
-Ha estat el rei Herodes, que ha entrat en a la ciutat.
Maria, trista i afligida, gafà son fillet amat,
corr(i)nt boscos i muntanyes i camins destartorats.
En una baixada fonda en troba un jueu malvat:
-Ai, què porteu vós, Maria, quest farcellet sota el braç?
-Porto(c) un feixet de tríbol, tríbol ben atribolat.
-Això no pot ser, Maria, això és cosa d’infantat (?).
Aquesta balada ja apareix recollida amb el títol "El rey Herodes" dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853) de Milà i Fontanals.
Més tard, l'any 1874 la publicava Francesc Pelagi Briz al volum IV de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" amb el mateix títol.
Jacint Verdaguer la recull també en un parell d'ocasions, probablement a la Plana de Vic abans de l'any 1868 i amb el nom d' "Herodes (el miracle del blat)". Aquestes versions apareixen al llibre "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO".
Joan Amades en recull una variant com a cançó de bressol i una altra de molt semblant amb el nom de "Maria tallava i cosia", com a cançó de Nadal. Totes dues estan recollides l'any 1918.
La cançó també apareix a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, recollida l'any 1927 a Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) amb el títol "Cançó de Nadal".
Maria Teresa Pellicer va anar a col·legi fins als 14 anys, va aprendre de cosir i va treballar en diverses fàbriques d'anxova de l'Escala, es va casar i va tenir un fill. La seva àvia va morir quan ella tenia 10 anys, però durant aquest curt període, i amb una memòria prodigiosa, va aprendre una mar de cançons prop de l'àvia "de sensibilitat fina i endolcida", en paraules de la mestra i folklorista Palmira Jaquetti (que l'havia entrevistat en una de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular l'any 1929).
