Cançons
Un fadrinet i una minyoneta
Gravació feta per Josep Parra i Teixidor, a mitjans dels anys 80. Arxiu de Lluís Batlle i Rossell.
I ara s'ha dictat
una cançoneta,
treta n'és d'un fadrinet
i una minyoneta;
dos anys se tractaren
i es varen casar
i escolteu l'història
q(ue) us vaig a explicar.
Ell se'n diu Josep
i ella es diu Maria,
fills de Sant Martí,
terra divertida.
Ell n'és fill d'un sastre
i en fa de sabater;
ella n'és filla
d'un mestre barber.
Jo m'hi vaig casar
i amb molta alegria
i ara si pogués
me'n descasaria;
tres-centes lliures
li daren de dot
i ca(t) dels sis mesos
se'ls va gastar tots.
No en sap de cuinar
ni de fer escudella,
i un dia en va fer
cara(c)ols amb ceba;
també cols i bledes
m'hi va barrejar,
perquè vaig renyar-la
me'n va taconar.
Caseu-se fadrins
amb una pagesa,
no us enganya el dot
ni la boniquesa;
feu que en sigui bona
per a treballar,
que la boniquesa
no us donarà pa.
Aquesta cançó apareix recollida al "Cançoner Popular" (1901) d'Aureli Capmany amb el títol de "Concell". L'autor explica que es troba impresa en fulls solts de literatura de canya i fil (romanços de cego). Sembla que n'hi ha referències d'abans de 1867.
També està recollida a la "Segona serie de Cançons Populars Catalanes" (L'Avenç), de l'any 1909, amb el títol "La del pagès".
Joan Amades n'aplega una versió de l'any 1918 de Gelida amb el mateix títol que Aureli Capmany.
L'hem trobada al "Cançoner del Ripollès", recollida a Ripoll l'any 1919 i a Les Llosses l'any 1920, amb els títols "Caseu's-hi, fadrins" i "Caseu-'se, minyons". Són versions una mica més llargues que la que presentem aquí.
Més tard, l'any 1931, Sara Llorens i Carreras (1881-1954) la recollia al "Cançoner de Pineda" com a cançó satírica, sota el títol "No us enganyi la boniquesa".
