Cançons
Al front, la barretina
Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
1926
(Les Planes d'Hostoles)
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
Del seu pare.
Gravació realitzada a finals dels anys 70 per Àngel Daban. La fotografia ens l'ha proporcionat en Joan Arnau i Serra.
Imatge
Lletra
Al front, la barretina,
la caritat al cor;
toquem la bandolina
i cantem la pàtria amor.
(U)n van ocells cantaires?
Vénen del Canigó
cantant sos dolços aires,
l'amor del Rosselló.
Del Canigó, la cima,
tot l'any l(au) cel somriu;
lo nostre cor estima
com els (au)cells fan niu.
De França i d'Espanya,
uns i altres som germans,
no trenca una muntanya
l'amor dels catalans.
Observacions
És una cançó de l'any 1887 titulada originalment com a "Los fills del Canigó". La lletra és de Mn. Jacint Verdaguer (un dels 46 poemes que conformen "Pàtria") i la música de Càndid Candi. El text original és aquest:
Al front la barretina,
la caritat al cor,
toquem la bandolina,
cantem lo patri amor.
la caritat al cor,
toquem la bandolina,
cantem lo patri amor.
Com vol d’aucells cantaires
venim del Canigó,
cantant sos dolços aires,
amor del Rosselló.
Muntanyes regalades,
Conflent i Vallespir,
les nostres refilades
són vostre dolç sospir
Partida és Catalunya
per l’aspre Pirineu,
però son braç no allunya
los cors que lliga Déu.
Del Canigó en la cima
tot l’any lo cel hi riu,
lo nostre cor l’estima
com los aucells son niu
De l’Ebro a la Provença
cantem, com rossinyols,
dels pobles l’avinença
que és nostre cant més dolç.
Al front la barretina,
la caritat al cor,
toquem la bandolina,
cantem lo patri amor.
La Montserrat Llover va treballar a la fàbrica fins que es va casar. Les cançons les va aprendre del seu pare, el "vell escloper".
Partitura
Imatge
