Cançons
Cançó de les roses
Que ditxosos són els pares,
que ditxosos han de ser
de tenir roses a casa
sense tenir cap roser.
El roser és el meu pare,
la rosa és la meva mare
i tu ets la poncelleta,
la dolça margarideta
que algun dia te colliré,
que algun dia te colliré.
Es tracta d'un fragment d'una cançó antiga recollida per primer cop aquí, al volum IV de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" (1874) de Francesc Pelagi i Briz amb el nom de "Cant d'amor". N'apuntem sols aquestes dues estrofes (d'un total de dotze):
Vostro pare y vostra mare
que ditxosos déuhen ser,
tenen las rosas à casa
frescas y hermosas,
las véuhen florí al rosser.
Vostra mare n'es la rosa,
vostre pare es lo roser
y vos sou la poncelleta
precioseta
qu' algun dia cullirè.
El mateix Briz n'havia recollit algun fragment abans, com a corranda al volum segon de "Cansons de la terra" l'any 1867.
Més tard la recolliria, amb una versió diferent, Milà i Fontanals al Romancerillo catalán, l'any 1882, i titulada com a "Canción amatoria".
Pierre Vidal en recull l'última estrofa com a corranda dins el volum I del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885):
Vostra mare es una rosa,
Vostre pare es un roser,
Y vos séu la poncelleta
Que algun dia culliré.
Amades la inclou al seu cançoner amb el nom de "En Joan Freixa" i extreta originalment del "Cançoner del Calic" (1913), de Mn. Joan Serra i Vilaró.
Al Cançoner del Ripollès (1920) hi han tres estrofes aplegades a Sant Joan Les Abadesses, com a corrandes.
