Cançons
En Serrallonga
Joan Sala Viladrau era un nom que jo tenia;
per Serrallonga sóc jo, casat amb una pubilla.
Si en sóc fill dels bons estats, i els bons estats jo vivia;
un diumenge al dematí vaig tenir fortuna mia.
Vaig tenir quatre raons amb un fadrí de la vila:
ja me'n diu venta pel coll, jo li'n vaig llevar la vida.
Jo mateix me n'he pensat de formar-ne una esquadrilla;
vint-i-nou n'he reunits amb una nit i un dia.
Quan los tin(gué) reunits vaig prometre que els vestiria.
I a la mata de l’avern, fent-hi guàrdia nit i dia,
esperant-lo en Pere Airó, i en Pere Airó mai venia.
És una balada que apareix en diversos cançoners (amb el títol que presentem aquí, "Serrallonga" o "Cançó d'en Serrallonga") i que ja aplega Jacint Verdaguer abans de l'any 1868, a Folgueroles (Osona). Apareix al llibre "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO". També la publica Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" l'any 1882.
També la trobem inclosa dintre "Folk-lore musical - Cançons populars" (1908) d'Eusebi Bosch i Humet.
La Montserrat Llover va treballar a la fàbrica fins que es va casar. Les cançons les va aprendre del seu pare, el "vell escloper".
