Cançons

(Un soldat) ve de la guerra,
troba una pastoreta:
- Pastora, Déu li dó un bon jorn,
voldríeu llogar amb un jove pastor?

-Vós de pastor, no en feu la mida,
porteu espasa i car(r)abina
i al coll porteu vostre japó (?)
ja mai heu fet aires de pastor, no.

-Vós tampoc, la d(i)m(o)sel·la,
no en feu aires de pastoreta,
la que sou(s) com el ge(s)samí,
les pastoretes no en són així.

-D'on veniu, gentil minyona,
d'on veniu, ombreta bona,
ombreta d'un verd joliu
floreix i no en grana el romaní.

La pastora n'és escusada
que son pare la n'ha cridada.
- Veniu demà lo bon matí,
que allà a les deu hores ja en seré aquí.

Les deu hores (i)a en són tocades,
la pastora no hi és anada;
el soldat prou que hi és anat,
la pastoreta el (ha)via enganyat.

Li'n faré fer una capelleta
del color de la pastoreta;
tota la gent que hi passaran
de les amoretes ne parlaran.
Tota la gent que hi passaran,
de les amoretes ne parlaran.