Cançons

N'era de nits i no en plovia
i de núvols no se'n veien,
però amb els llampecs que en feien
semblava que pl(a)uria.

N'era un vespre ben sopat
que al teatre me n'anava
i, al moment que en passava
per la plaça d'en Sagarra,

puix no sé que davant meu
hi anava una senyoreta,
semblava una modisteta
amb tot el posat seu.

Amb un paquet a sota el braç,
lleugereta com van totes.
Van començar a caure gotes
i a allargar un xiquet el pas.

Com que en queia molta aigua,
a mi em feia molta pena
(i)a me'n (a)costo(t) i li dic:
-Nena, miri que en cau molta d'aigua...!

-I no puc permetre (i)o
que es mulli el bonic cos seu,
sota del paraigua meu
s'hi pot ficar-s'hi sens por.

-No me'n travessi el cor
amb aquestes mirades;
si em vol donar carbassa
digui-m'ho de una vegada.

Al passar per un carrer,
ella n'entra en una fonda
(i)o li'n dic: - Aquí s'està?
I ella em diu: - Perdó monsieur,
moi no comprends pas.

Com que no la vaig entendre,
vaig pensar espera't aquí,
que no fos cas que et (ha)gués dit:
"s'esperés una miqueta".

La nineta se m'ha fos
i el que queia era molta aigua
i tip d'aguantar el paraigua
vaig pensar: toca el dos!