Cançons
La Revolta dels Segadors
Catalunya, ciutat gran, qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara, rei nòstron senyor declarada n'és la guerra.
N'han cremat un sagrat lloc, que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles, cent corporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament, i alabat siga per sempre.
Mataren un sacerdot mentres que la missa deia;
mataren un cavaller, i a la porta de l'iglésia,
Don Lluís de Furrià, els àngels li fan gran festa.
Lo pa que n'era blanc, deien que era massa negre,
i el tiraven als cavalls sols per assolar la terra.
I a presència dels parents deshonraven les donzelles.
Donà part a l’ (?) Virrei del mal que aquells soldats reien:
-Llecència los hi he donat, molta més en po(d)ran pendre.
I en vista de tot això, n'és esvalotat la terra.
Lo vi que n'era bo, n'en lligaven les (ai)xetes,
i ho tiraven pels carrers sols per regar-ne la terra.
I a preséncia dels parents deshonraven les donzelles.
Donà part a l’ (?) Virrei del mal que aquells soldats reien:
-Llecència los hi he donat, molta més en po(d)ran pendre.
I en vista de tot això, n'és esvalotat la terra.
Bon cop de falç,
bon cop de falç,
defensors de la terra!
Es tracta d'un fragment de la balada antiga "La Revolta dels Segadors", en la versió repopularitzada per Francesc Alió l'any 1892 a través de la composició "Els segadors". Alió va unir la lletra de la balada en qüestió (cançó dictada o encarregada per difondre les malvestats de les tropes castellanes, l'any 1640) amb la música d'una de les versions d'una balada eròtica amb títol "Els tres segadors" o "Els tres garberets", melodia molt semblant a "Muntanyes del Canigó" (segurament, la cançó del 1640 ja devia cantar-se amb aquesta melodia).
La lletra de la tornada "Bon cop de falç, / defensors de la terra" va ser una aportació d'Ernest Moliné i Brasés.
Cinc anys més tard, el 1897, Emili Guanyavents en fa una versió curta modificant-ne molt la lletra i Enric Morera en crea l'harmonització per a cor d'homes. "Els segadors" s'inicia com a himne nacional de Catalunya.
Per més informació: "Els segadors. De cançó eròtica a himne nacional" de Jaume Ayats.
En Ciset Barraquer va ser pagès fins l’any 1937, quan va anar a la guerra lluitant a diferents fronts de Catalunya, Aragó i Madrid. En finalitzar-se, s’estableix a Les Planes i treballa com obrer fabril.