Cançons
Jeroni, si vols casar-te
Gravació feta el 29 de febrer de 1970 a l'hostal de Ca l'Enrica, per Anton Prat i Daranas (1920-1995), de Banyoles. Enregistrament cedit per la seva família a Joan Vila i Cruells. La fotografia està extreta del cançoner "D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura".
Jeroni, si't vols casar-te
pensa bé el què vas a fer;
encarrega't de la dona
i jo em quedaré solter.
La primera nit de nuvis
jo em pensava que era un cel,
va durar set o vuit dies
aquella lluna de mel.
Jeroni arriba al vespre
ben cansat de treballar.
Trob(a) la dona que en gemega;
tot seguit torna't a alçar.
Fes-li aiga de camamilla,
fes-li fregues als malucs;
quin serà el casat que em digui,
que això no és viure i morir?
Ja en veuen venir una noia
ben feta de tot arreu.
Els hi fa venir pessigolles
les soles del dit del peu.
I uns grans joves s'ho escoltaven
les delícies dels casats.
D'en baix en baix murmuraven:
-Ojalá fóssim(s) casats.
Totes aquelles delícies
bé se'ns varen acabar.
I al cap dels set o vuit dies,
bé et poguessis rebentar.
Aquesta cançó també està recollida amb el títol "Jeroni, si et vos casar-te" (1995) a "D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura", de Josep Garcia i el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa. En aquest mateix arxiu se'n poden consultar diverses versions.
També la recull Artur Blasco, dintre "A peu pels camins dels cançoner", a La Parròquia d'Hortó (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell), l'any 1983.
En el llenguatge de mitjans s. XIX, un Jeroni (o Geroni) era una festejador, un home que agradava a les dones.
