Noia, no t'hi casis

Nom de l'informant

Manela Gussinyer i Mas

Data i lloc de naixement

19/03/1908

Municipi de residència

Banyoles

On, com i de qui la va aprendre

De petita, l'havia sentida de la cuidadora de la mainada de ca l'Hostench, de la fàbrica de pastes.

Gravació feta per dues de les seves netes, a finals dels anys 80. Casset proporcionat per la família Vila-Cruells.

Lletra

Noia, no t'hi casis,
no t'hi casis no,
noia, no t'hi casis,
noia, no t'hi casis,
noia, no t'hi casis
amb cap teixidor.

Que el dilluns fan festa
i el dimarts també,
tota la setmana,
tota la setmana,
tota la setmana
no toquen teler.

El dissabte al vespre:
-Dona, dem sopar.
-Do'm la setmanada,
do'm la setmanada,
do'm la setmanada
i aniré a comprar.

Observacions

En alguns reculls, com per exemple a l'Obra del Cançoner Popular, aquesta cançó apareix recollida amb títols com "El teixidor" o "No t'hi casis".

Joan Amades la classifica dintre l'apartat "Cançons de ball rodó infantil" i la descriu com a cançó per fer enfadar els teixidors abans de la introducció dels telers mecànics. Apuntem la lletra que Amades recull al seu cançoner:

Ai, noia, no et casis

amb cap teixidor

que et vindrà borratxo

i et darà bastó.

El dissabte al vespre

ja se'n va al cafè;

de la setmanada

no n'hi queda res;

ja se'n va a casa:

"Noia, do'm sopar."

"Do'm la setmanada,

que en'niré a buscar."

Ja s'alça de taula,

ja n'hi tira un plat;

se'n va a ca sa mare

amb el cap trencat.

"Ai, filleta meva,

què és estat això?"

"M'ha vingut borratxo

i m'ha dat bastó."

"Ai, filleta meva!,

m'haguessis cregut,

fores ben casada

amb un geperut."

També apareix al "Cançoner del Ripollès", recollida a Les Llosses l'any 1920. Al "Cançoner de Pineda" (1931), Sara Llorens i Carreras (1881-1954) en recull una versió amb el títol "La setmana perduda".

Artur Blasco en recull unes quantes versions dins els volums d'"A peu pels camins del cançoner".