Cançons
El marxant
Sóc un pobre marxant
que pel món vaig voltant
i amb el fardo a l'esquena
i amb el fardo a l'esquena.
Menjant molt malament
i anant de cara al vent
i amb la bossa gens plena
i amb la bossa gens plena.
Cridant: - I apa dones, el marxant!
Que tot ho dono pagant, sí pagant.
Crida el marxant, marxant, marxant!
Venc betes i mitxons,
transilles i botons,
troques de fil i seda,
troques de fil i seda.
Mitxes i calçotets
i també venc casquets.
Peücs i samarretes,
peücs i samarretes.
Cridant: - I apa dones, el marxant!
Que tot ho dono pagant, sí pagant.
Crida el marxant, marxant, marxant!
Quant unes mitxes venc
i amb la noia comprenc
cum té la pantorrilla
cum té la pantorrilla.
I segons el seu gruix,
cum que no en són gens fluix,
se m'alcen les platilles,
se m'alcen les platilles.
Cridant: - I apa dones, el marxant!
Que tot ho dono pagant, sí pagant.
Crida el marxant, marxant, marxant!
I una noia del Bruc,
filla d'un geperut ,
dels cabells fins i rossos,
dels cabells fins i rossos.
L'altre dia passant
i em va cridar: - Marxant
si en porteu botons grossos,
si en porteu botons grossos.
Jo que sí, en a la noia li vaig dir.
I allí al quarto em va fer entrar, em va fer entrar.
I allí els botons li vaig ensenyar.
I al veure aquells botons
ia em diu: -Sí, són prou bons!
Me'n va dir aquella mossa,
me'n va dir aquella mossa.
Jo, estar clar, prou que els hi vaig elevar.
I em diu: - Fa més de vint anys, de vint anys
que no havia vist botons tan estranys.
Aquesta cançó també està recollida del mateix cantador a D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura, de Josep Garcia i el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.