Cançons
El rellotge
Per les muralles de Barcelona,
una minyona me'n vaig trobar;
quan li'n vaig veure la cara tan fina
la medecina jo li'n vaig dar.
Jo li'n dic: -Nena, tu seràs meva
si els teus pares a hi vénen bé.
Si no hi vénen, que se'n conformin,
jo la paraula l'en trencaré.
Ja me s'acosta la bona mossa
en gafa el rellotge i l’(u)n posa a la mà;
ella estrenyia tan com podia
fins que el vidre en va ser trencat.
I quan el vidre en va ser trencat,
cal rellotger l’(u)n varen portar.
El rellotger en veure el rellotge:
-I aquest rellotge, cura no hi ha.
-Vosaltr(o)s, joves que en porteu rellotge,
no us hi deixeu pas posar la mà;
una vegada, tot no volguent creure,
la minutera em varen trencar.
No hem trobat aquesta cançó recollida enlloc més.
En Joan Pinatella va néixer a Corts. De molt jove va anar a treballar de mosso a Fontcoberta, on va aprendre aquesta cançó.