Cançons
El mariner
Entrevista realitzada per Albert Massip a la residència Sagrat Cor de Banyoles, l'abril de 2025.
Tota voreta del mar,
n'hi ha una donzella,
n'hi ha una donzella,
que brodava un mocador;
era per la reina,
era per la reina.
Quan ha sét a mig brodar, li faltà seda;
i veu venir un mariner a tota vela.
-Mariner, bon mariner, que en porteu seda?
-Quina seda voleu vós, grog(a) o vermella?
-Vermelleta la vu(i) jo, que és millor seda.
-Pugeu a dalt de la nau, triareu d’ella.
Mariner es posa a cantar cançons molt bel·les,
i amb el cant del mariner s’hi és dormideta.
Quan ella s'hi despertà, fou lluny de terra:
-Mariner, bon mariner, torneu-m'hi en terra!
-Cum (...) us torni jo si en sem lluny d'ella?
Sem set llegües dintre el mar, lluny de la terra.
-De tres germanes que som, soc la més bel·la;
l’una és casada amb un duc, l’atra és princesa,
i jo, tristeta de mi, marinereta.
-No en sou marinera, no, que en sereu reina;
la reina de Portugal i d'Inglaterra.
Segons Joan Amades, és una de les balades més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.
Surt recollida en molts cançoners amb el nom d' "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar" o "El rei mariner". En trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Pelagi Briz.
I aquí, una mica d'aprofundiment segons la Viquipèdia.
En Miquel va néixer a Tapis, pertanyent al municipi de Maçanet de Cabrenys. Als 28 anys es va casar i va anar a viure a Maçanet de Cabrenys i durant nou anys va treballar en una mina de talc. Va quedar vidu als 44 anys. Al cap de pocs anys es va tornar a casar i, l'any 1973, va anar a viure a Banyoles.
